Oda a un silenci articulat

 Halterofilistes herculis deshonren honestedats amb hormones.

Hi ha habeas corpus per a la Ruth, una histèrica hedonista hegeliana, incoherentment hostilitzada.

Helvecis, husseinites i hispans heuen humors hereditaris homogenis?

Hem ahuixat hiloquers, haques i hercs herbívors a hectàrees de Vielha.

Què és això, assimilable a grotesques idees sense sentit?

Oracions irracionals, dements, d’ambient enrarit?

Semblen frases inconnexes tot plegat.

Però responen a una voluntat intensa,

i es veu de seguida què és, si s’hi pensa...:

és l’oda a un silenci articulat.

Hòrrida hecatombe! Horus hissà cohorts d’homes i hordes d’horribles harpies per hostilitzar els hieràtics hoplites.

Hom habitava aleshores hàbitats hàbilment hegemònics.

Khans huns, hosts d’hotentots i khàzars anhelen una humorada homicida per anihilar els heroics habitants hel·lènics.

Ho hem hagut per heurístics i hermeneutes histriònics, però honorats per l’hemeroteca.

Què es pretén de la lletra hac, sinó una lloança?

Un fonema tan predestinat a l’oblidança,

bé mereixia un reconeixement fet de bon grat.

Resulta francament delirant de llegir,

però és un goig satisfactori, per a mi,

un poema d'aquesta varietat.

Les hortalisses heliòfiles i heterocarpes de l’hort i l’hivernacle s’han exhaurit, hostes d’hifes i haustoris heteroics.

La Judith haurà una hídria de whisky cohobat holandès, o una d’hipocràs heteròclit d’hipermercat.

Un hurra i un himne humil per l’handbol i l’handicapat hoquei sobre herba!

L’harem s’habituà a hebdòmades heroiques, amaghat a l’hamada per l’habub.

Ai... però és tan difícil mantenir la categoria,

i vigilar amb les faltes d’ortografia...

Segur que n'hi ha alguna que se m’ha escapat!

És massa complicat que tot quadri sense equivocació;

si això ha passat, aprofito per demanar disculpes, i un xic de compassió;

no vull passar-me, o pecar de confiat.

Hem d’anihilar el nihilisme horripilant, hodiern adherit a la humanitat.

Ah, hola Helena... No, a l’hotel no. El Christian l’hauràs a l’hospital. S’ha herniat l’hàl·lux i l’húmer, i heu hematomes hederiformes per una hòstia horrorosa.

Ha heretat herpes, halitosi i hemorroides helicoidals. Hilarant? Sí, però es cohibeix hiperbòlicament.

L’heresiarca anhela l’heliocentrisme! Prohibit! Heretgia! Herald, exhorta a tothom, i l’exhibirem ahinant d’horror.

Monstres malèvols maquinen mort i malaltia...

(ep, que m’equivoco!, això és el que diria

si fos per la ema, que m’hagués obsessionat).

Ja perdo el nord de tant donar-hi voltes.

Més que un poema, sembla un acudit de Carnestoltes...

Tant se val, més val divertir-se, que estar preocupat.

Hipòcritament, han homologat herbes híbrides, hipnagògiques i hipnopòmpiques, com a homòleg de l’homeopatia.

Hèrptils heteromorfs, hàmsters hipogeus, hienes i hipopòtams; o hipogrifs, hircogalls hirsuts i hidres de l’hipolimni? Hesito...

L’Hipòlit heu hectiquesa, la hipòfisi i l’hipotàlem antihigiènics, i hemicrània, per havans d’haixix i heroïna.

Hilari, hipocondríac! L’hexàpode hialòpter heu hematofàgia, però l’hematòcrit heu habilior per inhibir l’hemorràgia.

Qui sap si això és art o beneiteria,

però sense somriure, de la vida, què seria?

No tot el que és senzill és una trivialitat.

Així doncs, gaudir fins les experiències més petites,

ens permetrà assolir les nostres fites,

i trobar el camí de la felicitat.